SITUACIÓ

SITUACIÓ DE LES ILLES DE FEM

   Les illes es creen pels corrents marítimes que al juntar-se les calentes amb las gelades formen cicles y dins d’eixos cicles el fem es va quedant almacenat i formen les illes de fem les quals s’acumulen i al mateix temps es van desfent, el que provoca grans problemes amb la vida que hi ha en aquestos llocs de l’oceà.

    En el primer mapa es veuen els llocs de les principals illes de fem i en el segon se veuen les corrents marítimes que provoquen que el fem s’acumule.

PACÍFIC NORD

    Les illes de plàstic s’hi han format poc a poc al llarg dels últims anys a causa de la pol·lució marina que s’hi agrupa per culpa de les corrents marines . Les illes de fem oceànic ocupa una zona amplia i relativament fixa del oceà Pacífic Nord, en el gir del Pacífic Nord. La grandaria de la zona afectada s’hi desconeix, encara que s’hi estima que va des dels 700.000 km² fins més de 15 millons de km². El àrea pot contindre prop de 100 millons de tones de residus.

ATLÀNTIC NORD

   És una illa de cents de quilometres de grandaria i té una diferencia a la illa de pacific nord que es que aquesta illa cambia de posició 1600 km al nord i al sud desplaçant-se encara més per el canvi climàtic però aquesta illa en lloc d’anarse fent-se més xicoteta es va fent més gran perquè és una illa que està entre els païssos més desenvolupats això provoca que tot el plàstic que consumeixen siga avocat al mar.

MAPA DE CICLES OCEÀNICS

 MAPA DE CORRENTS OCEÀNIQUES

PAÏSSOS QUE ESTAN EN CONTACTE AMB ELS

OCEANS AFECTATS

Illa de plàstic del Pacífic Nord:

•  CANADÀ
•  EEUU
•  MÈXIC
•  JAPÓ
•  RÚSSIA

Aquestos païssos són grans productors i consumidors de plàstic això provoca que gran quantitat del plàstic s’avoque al mar i es forme la illa del Pacífic que també és un mal que els afecta a ells : El principal consumidor, productor i contaminador és EEUU, després està Russia, Japó, i per últim estan Canadà y Mèxic que patixen el fenòmen més que contaminen.

Illa de l’Atlàntic Nord.

•  CANADÀ
•  EEUU
•  CUBA
•  HAITÍ
•  PUERTO RICO
•  PORTUGAL
•  ESPANYA
•  FRANÇA
•  GRAN BRETANYA
•  ISLÀNDIA

És una taca més nova però no menys inportant perquè cada dia creix més i és a causa de que hi ha molts més païssos inplicats : el més important és uns altra vegada EEUU també està Canadà i els païssos europeus com Espanya, Portugal, Regne Unit i França y els païssos que més patixen està taca són Cuba, Haití Puerto Rico i Islandia.

SOLUCIONS AL PROBLEMA TANT DESDE EL PUNT DE VISTA DEL TRACTAMENT COM D’EVITACIÓ

COM TRACTAR L’ACUMULACIÓ DE RESIDUS EN LES AIGÜES

Aquest són algunes propostes per tal de poder aprofitar els residus que s’acumulen a la mar.

1-Aprofitar tot el plàstic que s’ha acumulat en l’oceà pacífic, en el nordest de Hawai per a convertir-lo en una gran illa habitable.

D’aquesta manera es podria crear una nova terra destinada a totes aquelles persones les quals han sigut afectades per les catàstrofes

 Plataforma feta a base de plàstics reciclats, estudi d’Arquitectura de Rótterdam WHIM

2-Utilitzar la gran quantitat de material acumulat en l’Oceà Pacífic per procesar-lo i reutilizar-lo com combustible diesel.

3- La idea d’un jove inventor, anomenat Boyan Slat, és la de posar dues barreres flotants en forma de V per a fer que el fem s’ature i el peixos puguen pasar per baix. La forma de cunya fa que el fem es diposite en el final de l’estrucutra i desde allí anar retirant-la. La idea actualment està en probes i al 2020 es posarà un prototip per vore si realment funciona.

COM EVITAR L’ACUMULACIÓ DE RESIDUS EN LES AIGÜES

1-No avocar fems ni productes residuals al mar ni als rius

2-Intentar evitar l’us de bosses de plàstic les quals son fotodegradables i molt tòxiques per al medi ambient

 

3-Aconseguir polítiques per evitar la contaminació per tal que siguen tractades les aigües ja contaminades

4-Crear un diàleg multinacional per concienciar a la població de no contaminar, és a dir, promulgar el reciclatge i la reutilització evitant d’aquesta manera l’acumulació de residus.
5-Crear entitats multinacionals per a la neteja de l’aigua i financiació als seus projectes.
6-Que el govern de cada pais es faça càrrec dels projectes, financiant-los sense cap tipus de cost.
7-Concienciar als inventors dels nous projectes davant la contaminació que la finalitat és la millora del benestar del medi ambient i no obtenir beneficis.

¿Per què es formen les illes de plàstic?

Les illes es van formar bàsicament per la contaminació marina en general. Durant 2012 es van produir 280 millons de tones que es pergueren al mar. En els anys 50 s’hi van descartar uns mil millons de tones de plàstic, i tenint en compte que el plàstic tarda cents de anys en descomposar-se, tot continua ahí fora.

A causa de les corrents marines que van en contra direcció i la acumulació de petites partícules de plàstic , el xoc d’aquestes dues corrents creen aquestes illes, que no es poden vore a simple vista.

És imposible fer un càlcul aproximat de la grandària de la illa, però aproximadament són al menys 20,200km de circunferéncia, i supera per al menys els 3,4 millons de km, que es podría comparar amb la grandària de Texas.

El plàstic no és biodegradable, però el Sol fa que s’hi descompose en petits fragments (a banda de que el plàstic al descomposar-se allibera residuus tóxics), que dificulta que les criatures marines el diferèncien de el seu menjar habitual. Els peixos petits menjen el plàstic, els peixos grans es menjen cents de petits, afectant i contaminant el seu organisme, i no tan sols contaminant les vides marines, sinò les humanes, al menjar-ho. També provoquen la mort de pardals marins i de 10000 mamífers aquàtics. Els fragments de plàstic que serveixen com superfície marina están fent que certs animals, com crustacis, prenen eixes superfícies com el seu hàbitat, també fan que insectes que necessiten una superfície depositen els seus ous sobre el plàstic, fent que es propaguen espècies invasores, colonitzant nous ecosistemes.