Quan parlem de la cadena tròfica o cadena alimentària ens referim a
l’orde en el qual un animal es menja a un altre i seguidament
aquest es menjat per altres fins arribar a nosaltres o a els animals
que dominen un territori (alimentària parlant).
En aquest cas anem a parlar de la cadena que existeix dintre del món
marítim seguint la relació que té amb la contaminació per part
dels fems i les seues conseqüències.
Per començar necessitem deixar clar el terme foto-degradació. És
el procés pel qual el sol fa que el plàstic es faça petits
trossets ja que no és un material biodegradable i por tardar inclús
400 anys en descompondre una bossa de plàstic.
Quan el plàstic és molt petit els xicotets animals marins es mengen
aquestes partícules deixant-les al seu interior ja que no poden
digerir-ho i açò por dur a problemes fisiològics com una mala
fertilitat inclús mutacions com un canvi de sexe.
Tornant a la cadena tròfica un peix es menjat per un altre i aquest
per un més gran. En aquesta cadena inclourem als peixos, balenes,
taurons... tos els éssers marítims i les aus que conviuen en
l’ecosistema marítim. El problema arriba quan un peix gran es
menja dotze xicotets cada dia ja que cada un d’aquestos petits
peixos poden contindre partícules roïnes i el peix gran eixirà
molt més perjudica, aquesta situació es l’anomenada magnificació.
D'aquesta manera aquestos éssers ingeriran substàncies nocives de
forma directa o indirecta. Açò anirà per tota la cadena arribant
finalment als homes que al menjar un lluç podrà ingerir substàncies
roïnes. Per aquesta raó es diu per exemple, que les dones
embarassades i les nadons de menys de tres anys no mengen peixos
grans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario